algu que la dignitat se l'ha deixat a casa..

I bé, avui, no sóc capaç d'escriure més de 5 paruales, sense expressar el que sento. No sé definir si és ràbia, impotència o simplement si tinc un dia dolent. Sé que avui ha sigut un dia extrany, normal entre la rutina, però extrany. Avui, no hi havien les típiques cares somrients, no hi havien els colors càlids de tardor, ni les mirades iluminades dels meus amics. Avui tot eren males cares, colors grisos, i mirades tristes, molt tristes, casi com la meva. A classe pensava i pensava, poder no eren els altres que estaven apagats? Poder era jo la que estava realment trista, i veia a tots els altres iguals.. Dit i fet, de fons sentia rialles, rialles de nens. Em vaig sentir impotent, sense força, totom s'ho passava bé, mentre ningú s'adonava de que jo no ho estava. Em sentia realment malament, no podia entendre com els meus millors amics, no s'adonaven de que jo ho veia tot gris, i fosc. Poder ells eren tan feliços, que veien a tots am somriures a la cara? Vaig continuar cunfosa tot el matí, fen-me preguntes estúpides, e inesesaries, que no venien el cas. El que realment em preocupava, no era si els altres s'adonaven compte de que jo estava malament, sinò de que volia saber d'on em sortien aquelles mirades tristes..
Realment, s'havia que el problema venia de una discusió. Problablament d'un malentès. Tot i aixi, no ho acabava de reconeixer. Durant una classe, parlavem de la "dignitat", si era això! Ja ho tenia, simplement la discusió venia de que algú s'havia deixat la seva dignitat a casa, algú que no és capaç de respectar el que un mateix mereix respectar-se. Ja ho tenia, les mirades tristes, els maldecaps, les males cares, TOT venia d'aqui, d'algú que no té dignitat.
D'aquí ve la meva ràbia d'avui..
No fa falta que feu cas de moltes coses d'aquí, simplement, nesesitava expressar-ho d'alguna manera,..
Per la vostra informació, no us penseu que avui el blog no regala somriures, ho continua fent, perquè ni que hagi tingut un dia dolent, d'alguna manera o altre, trec de la meva butxaca somriures per tothom..
A somriure gent!