un dia rutinari..

Tinc els ulls enganxats, em costen molt d’obrir-los… per fi, he pogut. Miro la hora, encara és fosc, són les 5.59.. aix que bé, encara hem queda una horeta per dormir..
Son les 7.35, me adormit, la horeta aquesta s’ha convertit en mitja més.. m’aixeco del llit rapidíssim, i em poso el primer que trobo per la cadira del costat, no sé ni que és, no puc obrir els ulls de la son que tinc. Vaig cap al lavabo, em rento la cara, m’assento a la tassa del vàter, i mi passo hores encantada sense fer re, i sense pensar en res, quan torno en aquest món, ja són les 7.43, tinc 3 minuts abans de que marxin les nenes. Agafo alguna cosa per menjar, i la motxilla. Surto de casa, durant l trajecte ascensor i l’entrada on quedem, tinc temps de menjar-me una magdalena. Ara toca, pujar pujadetes inacabables, que no són gens d’agradables pujar-les a les 8 del matí.
Primera classe, socials.. un son i un somni per aquí, entre batalletes, i reis. Són les 9, toca l primer timbre, un cop he arribat al final del passadís, em trobo a la noia vestida de negre, que sobtadament, veig que porta pantalons texans, quan feia 4 anys que no en portava.. una xerradeta de 1 minut, un parell de somriures, i me’n vaig al pis de baix. Em retrobo amb companys de batxillerat, i entro a l’aula d’informàtica. “Bonjour”, sento a dir a la professora que no para quieta.. parla i corre amunt i avall, mentre els altres fem de les nostres als ordinadors. Buff.. i pensar que encara hem queda una altre hora d’informàtica, això sí, amb més feina. Un canvi de classe llarguet, que dona temps de pujar a dalt, descuidar-te el llibre, tornar a pujar.. i una classe d’aquelles que només som 5 persones, un a cada ordinador, en fila, mentre nosaltres fem una sèrie d’exercicis impossibles de fer, hi ha la classe de primer d’ESO, també als ordinadors, escrivint contes. Les 11, l’hora tan desitjada durant l curs, la mitja horeta de pati. Baixem a baix, una xerradeta, i cap a la saleta que fa una mica de fred. Uns intrusos, em fiquen cadires al damunt, i al gent diu que semblo un cargol! Aii.. no he rigut ni res, la llàstima es que el cap d’estudis ens a tancat la sala per culpa d’això, i ens fa passar fred al carrer. Entre un entrepà, i el tallat, toca l timbre.. Pujant les escales tothom es fa la mateixa pregunta.. què et toca ara? A mi em toca català.. aprofitant que la professora és la tutora, i que plantegem l viatge de final de curs, fem una mica de tutoria, que acaba amb un parell de bronques. Va, que només queda una hora! Anglès, aii, amb el que a mi m’agrada l’anglès,.. però m’avorreix. L’hora eterna, jugant a jocs estúpids, que només i juguen certes persones.. horror. Per sort, son ja la 1.30, i marxem cap a casa. Un quart d’hora de camí, i ja sóc a casa. Engego l’ordinador, i sense donar-me temps de fer res, vaig a dinar. Ai, que bé! Uns macarrons buníssims per fer passar la gana! Quan em dono compte ja son les 3. Miru el cel, i es ben clar. Tota la setmana plovent, i ara que toca gimnàstica fa sol.. quina ràbia! Les 3.30, l’hora desitjada per tots, menys per a mi. Odiu la gimnàstica, sé que és estrany, però es així. El professor, continua am les seves tonteries, i a les noies ens fa jugar a futbol. Bé, no em puc queixar, avui encara la classe a sigut força divertida. Ens canviem, cantem una miqueta, i pugem cap a dalt. Ara si que estem tots ben fotuts, toca castellà. Millor no opino lo llarga que se m’ha fet aquesta hora.. buff.. Les 5.30, ja estem per avui! Per fii! Ara, una estoneta fent feina per el viatge, entre botiga i botiga molts riures! Cap a les 7 arribo a casa, amb mitja horeta ja he fet els deures de mates.. i re de estudiar, directe al ordinador. Una combinació de fotolog, msn, blog, flickr i facebook, lo suficient per distreure’m una estona. La mare ja em cirda per parar taula, sempre ho he de fer jo, la meva germana no es capaç de moure ni un dit ee.. és trist. Un sopar lleuger, mentre miro el cor de la ciutat que tinc grabat. Una estona més de ordinador, i a fer una trucadeta. Hores parlant per telefon, i cap al llit. Trigu una estona a agafar el son, i mentrestant recordo tots els moments viscuts en aquest dia, i es que son tans dijous que són iguals..
Bona nit, i fins demà.