De uns microfons, a uns queixals..

Si, jo era una noia normal. Vivia a Cardona, un poble preciós, i jo me'n sentia orgullosa. Tot i així, m' agradava bastan anar a berga, per les raons que sigui, i el que més m'agradava és anar-li refregan a la intrusa.
Jo sempre era feliç, fins que un dia vaig haver-li de comunicar a la intrusa, una notícia no gaire agradable!
M'havien de treure els queixals del seny! Si, la intrusa va dir tranquilament que no feia res, que a ella li havien tret 4 queixals, la questió es que a mi m'havien de fer cirurgia i nosé que més!
Tota la feicitat s'havia acabat, fins que va apareixer un tal ausias, un intrus, que em va dir: " Hola anna merino!" Resultava que ell tampoc tenia queixals del seny, i li havienfet coses no agradables, com m'havien de fer a mi. Ell estava molt tranquil, de la seva boca li surtien paraules, com "no passa res, no fa mal,..." però jo no les tenia totes, però nosé si van ser els microfons, les rialles que em van fer fer els dos, que d'alguna manera em vaig tranquilitzar.
Va arribar el dia, però com que no havia fet bondat durant festa major, i estava malalta.. no me'ls van poder treure, aixi qe quan vaig trobar a la meva estimada intrusa, radian de felicitat li vaig dir que encara tenia queixals! :D
Ara si, ja puc explicar que no tinc queixals.
Ahir mateix me'ls van treure. A l'hora del pati, la intrusa es va despedir d'ells, ab dos petons.. però bé, fins aquí la cosa anava bé. Dinar dues hores abans, pendre't l'anitibioitic,..
A les 3.30 ja era dins d'una mena de quiròfen extrany,.. em van tombar allà.. i mentre deia hola, ja em clavaven 4 xeringues d'anastesia.. aiii qin mal! :S
però bé, a partir d'aquí ja no em vaig enterar de res, numés anava sentin parlar als dos doctors, sobre la seva vida al cap de setmana, sisi tipu hospital central.
Al acabar, em van mirar la pressió, i em van deixar anar.
Tot havia anat bé, fins que vaig arribar a casa. No parava de surtir sang de un tal forat on en teoria mi havien posat punts.. i sagnar sangnar..
Va arribar l'hora de pendre'm l'antiflamatori, però bé, millor no explico com va anar.. simplement recomano que no bebeu aigua mentre tingueu la boca adurmida, perque despres haureu de netejar l terra.. ¬¬
Cap al vespre la sang parava, però els punts feien mal..:S
Tot això, li vaig anar comuican a la intrusa, i vaig pensar, mai més li faras cas a l'ausias, perque això si que fa mal!
Araaa, és el matí, la intrusa està al insti, i jo sóc aquí casa.. jeje, però bé, ja estic millor, aixi que problablament a la tarda ens veurem.

Aquí us deixu una historieta basada en fets reals,...