no vull que Peter Pan existeixi..

És com si algú hagués clicat un botonet, i que a partir d’aquí, el teu cos i probablement la teva ment, ha començat a créixer…
Qualsevol diria que t’estàs fent gran.

Tothom s’ha trobat o es trobarà en aquesta situació.
Pocs negaran que no han volgut quedar-se a la vida de petits, a la vida en que no tens preocupacions, tot és genial, i que amb un parell de llàgrimes ho soluciones tots.
Tots hem llegit abans d’anar a dormi la història de Peter Pan, i hem desitjat que al despertar-nos el tinguéssim al costat, per fer realitat el nostre desig de no créixer.
Tinc sort que el nen vestit de verd, anomenat Peter Pan no va aparèixer mai per casa meva, perquè sinó m’arrepentiria molt de no haver descobert la sensació de que és fer-se gran.
Val la pena aprofitar el dia a dia, els moments de cada fase de la vida, i sobretot anar creixent i fer-se gran...