no vull que Peter Pan existeixi..

És com si algú hagués clicat un botonet, i que a partir d’aquí, el teu cos i probablement la teva ment, ha començat a créixer…
Qualsevol diria que t’estàs fent gran.

Tothom s’ha trobat o es trobarà en aquesta situació.
Pocs negaran que no han volgut quedar-se a la vida de petits, a la vida en que no tens preocupacions, tot és genial, i que amb un parell de llàgrimes ho soluciones tots.
Tots hem llegit abans d’anar a dormi la història de Peter Pan, i hem desitjat que al despertar-nos el tinguéssim al costat, per fer realitat el nostre desig de no créixer.
Tinc sort que el nen vestit de verd, anomenat Peter Pan no va aparèixer mai per casa meva, perquè sinó m’arrepentiria molt de no haver descobert la sensació de que és fer-se gran.
Val la pena aprofitar el dia a dia, els moments de cada fase de la vida, i sobretot anar creixent i fer-se gran...

jo també vull saber que la llibertat existeix..

Després de molt lluitar, de baralles amb els contrincants, de molta i més feina, de plors i cops, ho hem aconseguit. Ara ja puc dir que sé que es sentir-se lliure. La sensació de llibertat, la sensació de no tenir res que et lligui en aquest país i en aquest món. De vegades, dóna tant i tant de plaer, saber que després de tant patiment ho has aconseguit, que no depens de ningú ara, que ningú et jutjarà pel que creguis o sentis que ets, que ningú et podrà retreure el que has fet, que...

- Si mama, això és el que sempre he somiat, des de que tenia 16 anys, ara en tinc 33 i encara ho espero. Em vaig fent gran, però encara no he pogut aconseguir saber que se sent amb aquesta paraula anomenada llibertat. Mama, vull ser qui realment vull ser, vull creure amb allò que vull o no amb allò que em convé, vull ser lliure.
Treu-me d’aquesta presó mama, i deixa’m volar cap al món de la llibertat, vull saber si realment existeix.